dilluns, 25 d’abril del 2011

NIT I DIA. Restaurant. (1972-1986)




A començaments dels anys setanta, la zona de la vorera de muntanya de la Diagonal compresa entre la plaça Calvo Sotelo (Francesc Macià) i l'avinguda de Sarrià va començar a experimentar un fort creixement.
L'obertura del restaurant Nit i Dia a la Diagonal, entre els carrers Beethoven i Ganduxer, va suposar un pas més en la consolidació d'aquella zona d'ambient i modernitat propiciat en gran part per la presència massiva de discoteques i locals d'esbarjo que s'hi varen concentrar.
Nit i Dia, a banda  de néixer en ple franquisme amb un nom català, circumstància encara no totalment ben acceptada en aquells anys, s'afegia  a La Oca i altres establiments de la zona, com un lloc modern on es servia menjar ràpid amb cuina oberta fins a les tres de la matinada. La proximitat de la discoteca Don Chufo, a l'entrada de la qual s'accedia a través d'un curt passadís cobert, facilitava també que ambdós locals compartíssin clientela.
Ben entrada la dècada dels vuitanta el local va perdre volada i ja s'anunciava a la premsa com una pizzeria-fast-food. Els temps havien canviat i ja s'ensumava a l'horitzó un tufet preolímpic que aconsellava un canvi radical d'estètica i orientació en benefici de l'idolatrat disseny. Dit i fet, el Nit i Dia va tancar i al mateix lloc s'hi inaugurava el Network al maig de 1987. 

PAVELLÓ D'ALGÈRIA, TUNÍSIA I EL MARROC. Exposició Internacional de 1929

*1929.- El pavelló dels països nordafricans amb la paret del Palau d'Alfons XIII darrera. 
(Foto: Col·lecció privada de copyright © Dariusz Osiak)

Els territoris magribins pertanyents a França es varen presentar a l'Exposició Internacional de 1929 amb un petit pavelló compartit, que reproduia l'arquitectura musulmana del nord d'Àfrica amb una cúpula central entre  dues seccions a cada banda que formàven una porxada amb arcs i un minaret en un dels costats. D'acord amb el petit rètol que figurava al tram final del minaret el nom de la instal·lació era Pavellón Oriental Norte Africano.
Aquest pavelló es va aixecar entre la font màgica de Carles Buïgas i el pavelló de la ciutat de Barcelona, davant del Palau d'Alfons XIII. Com la majoria de les petites construccions de l'exposició, fou desmuntat després de la clausura del certàmen.

*1929.- Una altra vista del pavelló dels països del Magrib, en aquells temps encara sota colonització francesa. (Foto: Arxiu Cuyàs/ICC)