dimecres, 19 d’agost del 2015

CARTELLERA D'ESTIU 1968. (15 juny-15 setembre).


1968 va ser un any especialment convuls a tot el planeta. El maig francès, la primavera de Praga, l'emergent moviment hippie als Estats Units... Arribava l'estiu i la societat espanyola encara tenia que suportar els últims efectes de l'eufòria oficial del franquisme per la victòria de Massiel al Festival de l'Eurovisió celebrat a Londres, la capital del país dels ocupants del penyal de Gibraltar. Espanya es disposava a entrar en els inicis de l'última etapa del franquisme i a Barcelona l'oferta cultural d'aquell estiu per als que es quedaven a ciutat no variava massa de la dels anys anteriors, llevat de la programació d'òpera i ballet que en col·laboració amb el Liceu es va oferir a Les Arenes. 
A l'escena teatral triomfaven especialment Joan Capri, que completava una temporada exitosa al Romea representant la comèdia El Funerari, mentre que l'altre èxit a destacar era La Casa de las Chivas de Jaime Salon al Moratín del carrer Muntaner.

Capri al Romea i el Festival d'Òpera i Ballet a Les Arenes van ser dos dels espectacles més vistos. (Cartells del fons de l'Institut del Teatre

La presència del teatre en català, a banda de l'èxit de Capri, era poc destacada i es reduia a algun vodevil limitat a fer riure com El meu marit té pa a l'ull amb Mercè Broquetas, o alguna proposta més seriosa i minoritària com El Ping-Pong d'Adamov que es va representar al Palau de la Música.
El cicle Festivales de España, promogut des del Ministeri d'Informació i Turisme, va presentar un seguit d'òperes a preus populars a la Plaça de Toros de les Arenes. Aida i Madama Butterfly formaren part entre d'altres del programa. El Teatre Grec, aleshores encara oficialment Teatro Griego de Montjuich, s'apuntava també al cicle Festivales de España amb un seguit de clàssics del teatre castellà del Siglo de Oro (Lope de Vega, Calderón de la Barca o Tirso de Molina) que copaven tota la programació. 
La resta d'oferta teatral eren els habituals espectacles de revista del Paral·lel, on l'exhuberant Ethel Rojo (germana de Gogó Rojo) exhibia amb picardia les seves sinuositats al Talía.
Les revetlles, que encara eren tres (Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume), tenien als recintes de Piscines i Esports i del Parc d'Atraccions de Montjuïc dos dels focus més atractius.
El meravellós món del circ tampoc hi va mancar aquell any. Va plantar la seva carpa prop de l'Arc de Triomf a traves de La Ciudad de los Muchahos, una iniciativa recolzada també pel règim com un projecte orientat a redimir joves humils i sense recursos, que acabaria dècades després com el rosari de l'aurora amb denúncies per abusos sexuals pel mig. Ja cap a finals d'estiu, a primers de setembre, amb l'objectiu d'actuar durant les festes de la Mercè, arribava a Barcelona l'esperadíssim Circo Americano que es va situar a la plaça de l'Univers de la Fira de Montjuïc.
També hi ha haver temps per al ballet. El Nacional d'Holanda va representar El llac dels cignes al Palau d'Esports del carrer Lleida i la plaça de Toros de les Arenes va acollir el Royal Ballet de Londres amb la presència de Rudolf Nureyev.
Un grup de representants de la nova cançó encapçalats per un jove Lluís Llach van treure el cap a la plaça del Diamant durant les Festes de Gràcia. 
Pel que fa al cinema, l'estiu començava a ser època poc propícia per a les grans estrenes. Destacable fou però, la reposició de Gilda amb Rita Hayworth al Montecarlo.

Juny 68

CIRC


TEATRE






MÚSICA




Juliol 68

TEATRE





BALLET



MÚSICA


Agost 68


ÒPERA

MÚSICA


Setembre 68


TEATRE



MÚSICA


Anuncis procedents de l'Hemeroteca de La Vanguardia

TORRE MONTURIOL. Pedralbes (1909-1978)

Article elaborat en col·laboració amb EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, MIQUEL F. PACHA i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ.

*1915.- Imatge de la Torre Monturiol des de l'antic carrer de les Monges  (Font: Fons Fotogràfic Salvany)

Obra de l'arquitecte català Modest Tauler i Benítez, aquest xalet residencial era situat en una zona intermitja entre el palau i el monestir de Pedaralbes. L'edifici s'aixecava sobre una finca de la plaça de la Reina Elisenda (avui Plaça d'Eusebi Güell) que feia cantonada amb l'arrencada de l'antic carrer de les Monges (avui Abadessa Olzet).
L'any 1914 el propietari Joan Monturiol, descendent de l'inventor de l'Ictineu, va sol·licitar permís a l'ajuntament per instal·lar un observatori astronòmic al cim de la torreta que presidia l'edifici.

*1915.- Reixa de la porta d'entrada a la finca dels Monturiol. (Font: Fons Fotogràfic Salvany)


*1909.- Dibuix de l'exterior de l'edifici que acompanyava el projecte de l'arquitecte Modest Tauler.



*1933.- Localització de la Torre Monturiol sobre un plànol topogràfic municipal. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)


*1962.- Vista aèria de la Torre Monturiol (rectangle groc). A la dreta la plaça Eusebi Güell encara a mig urbanitzar. 

Aquesta torre residencial va romandre dempeus fins a finals de la dècada dels 1970 quan es va edificar sobre la finca un bloc d'habitatges d'alt standing, que a l'any 1980 es posaven a la venda.