diumenge, 17 de juliol del 2016

CASA ENRIC PARELLADA. Diagonal 530-532 (1917-1968). INSTITUT ALEMANY DE CULTURA (1942-1945) / INSTITUT BRITÀNIC (1945-1968)

Agraïments a VALENTÍ PONS TOUJOUSE, RAMON VILALTA i JOAN GINER

*1920's.- Vista exterior del Palauet Enric Parellada (Foto: Fons Ferran/ANC)

*1915.- Plànols presentats per Enric Sagnier per tramitar l'expedient d'obres de l'edifici

Una de les obres menors de Enric Sagnier és aquest palauet unifamiliar que va aixecar entre 1915 i 1917 per encàrrec d'Enric Parellada a la Diagonal entre Aribau i Tuset.
Enric Parellada i Pallàs (1864-1924) va ser un dels fundadors i després el director de la Companyia Peninsular de Telèfons, entitat creada el 1894 i pionera d'aquest servei al país. El 1924 va fusionar-se amb la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya (CTNE) adoptant aquest últim nom comercial.
L'edifici s'estructurava en un nivell semisoterrat, planta baixa, pis principal i unes golfes, seguint els cànons de l'estil neoclàssic i disposava d'un jardi a la part del darrera amb paret al carrer Moià.

*1933.- Emplaçament de la Casa Enric Parellada en un plànol municipal de l'època. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)


*1939.- El requadre groc identifica la Casa Enric Parellada en una fotografia captada durant la desfilada militar que organitzaren els nacionals unes setmanes després d'acabada la Guerra Civil.

Acabada la Guerra Civil, l'Institut Alemany de Cultura que tenia la seva seu a Diagonal / Muntaner va passar a ocupar la Casa Enric Parellada. Els alemanys aliats del nou règim franquista s'instal·laven en una seu més gran i luxosa per difondre la cultura del Tercer Reich.

*1942.- Aules, biblioteca i oficines de l'Institut Alemany de Cultura varen ocupar la Casa Enric Parellada cap a  finals de 1942, com s'explica en aquest retall de La Vanguardia.


*1942/1944.- Dues activitats organitzades a la nova seu de l'Institut Alemany de Cultura 

Però el desenllaç final de la Segona Guerra Mundial acabaria tenint conseqüències per l'inquilí de l'edifici. L'Institut Britànic s'hi va establir cap a finals de 1945, un cop certificada la desfeta alemanya i el triomf dels aliats.

*1951.- Anunci de l'Institut Britànic sobre les activitats del curs 1951/52. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)


*1967.- Una de les últimes activitats de l'Institut Britànic a la seva seu de la Diagonal a l'abril d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

La història del British Council de Barcelona en aquell palauet de la Diagonal va acabar el 1968. Després de més de vint anys de tenir allà la seva seu, una nova etapa començava a les noves dependències del carrer Amigó 83. Sobre el solar resultant la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona va aixecar la seva nova seu. L'edifici, obra de l'arquitecte Xavier Busquets i Sindreu, té una façana on hi domina totalment el vidre amb un conjunt de làmines transparents orientables i fou inaugurat a finals de 1972.